Dilluns passat, al matí, vaig anar a veure el meu pare i al marxar, com que estava al mig de Canovelles, vaig anar a treure diners a un caixer. Després, vaig aprofitar per comprar el diari a una papereria/quiosc que hi ha davant.
Aprofitant que no tenia pressa, i que tinc temps lliure, vaig estar mirant revistes de jardineria i també en vaig agafar una. Mentre jo anava mirant, anava sentint, sense escoltar, la mestressa de la papereria parlant amb una senyora i el marit, despatxant un senyor.
Quan ja tenia el que volia, em vaig acostar cap al mostrador per pagar i la mestressa, va mirar el que portava i em va dir quant era...mentre jo treia els diners, la senyora que abans parlava amb la mestressa, li va dir al marit:
-He quedat parada, el teu fill té 35 anys. Va néixer quan va morir Franco, el 20 de novembre...
La mestressa que la sent, contesta:
-Quasi, el meu fill va néixer el 30, i Franco va morir l'1...
Se'm debia notar la sorpresa a la cara...a dia d'avui, hi ha algú que no tingui clar quina data és el 20N???
I com que se'm debia notar, el marit es va afanyar a explicar-m'ho:
-Si, si... el Franco va morir el dia 1, però com que era un temps molt complicat, tenien molta por a un cop d'estat...el van embalsamar per aguantar a donar la notícia amb el màxim de caps lligats. I van dir que estava molt malament, entubat...perquè la gent ho anés assimilant.
I afegia:
-Entubat, entubat...estava embalsamat...
L'home ho sabia de gairebé primera mà, perquè em va explicar que ell en aquella època treballava en un diari i aquell dia (el dia 1), algú va adelantar la notícia i ja tenien la tirada de diaris de la tarda impresa amb la notícia; FRANCO HA MUERTO, i que, quan estaven a punt de sortir a repartir, va arribar la guàrdia civil i no van deixar sortir ningú i els ho van fer cremar tot...
Tot això m'ho anava explicant, mentre jo, l'única cosa que era capaç de dir-li, de tant en tant era; m'ho diu en sèrio?? (sense poder tancar la boca) i ell, m'anava dient que si, al temps que m'anava fent cops al braç amb la mà...com per fer-se entendre millor.
Al final, va afegir:
-Per culpa seva, em vaig trencar la cama (mort i tot donava pel sac...vaig pensar)
Es veu que, com que van haver de repetir la tirada de nou, van haver de córrer i amb els dies que feia, fred, gel..va relliscar al carrer i se la va trencar...(pobre, i el seu fill a punt de néixer...). També em va dir que va intentar quedar-se amb un diari d'aquells, però va ser impossible perquè la guàrdia civil els apuntava a tots mentre ho cremaven tot...
Vaig agafar el canvi, vaig intentar col·locar tot el que havia sentit al meu cap i em vaig acomiadar donant les gràcies per aquella xerrada.
Pel camí, no podia parar de donar voltes a tot el que m'havien explicat...em sentia com si tingués un súper secret... No sé si serà veritat, només sé que m'ho vaig passar molt bé aquella estona. Un dia d'aquests, tornaré, i tornaré a treure el tema...vull saber més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada