La pluja

Fa un dia de pluja preciós.

Des d'aquest matí que no ha parat de caure una pluja fina, enmig de la boira que, ni ha marxat ni pensa fer-ho per avui. Un autèntic dia d'hivern, per no sortir de casa. Però s'ha de sortir, s'ha d'anar a comprar, a buscar els nens a l'escola...

Doncs si, a l'hora de dinar he anat a buscar la Noa a l'escola i mentre l'esperava, entre el rebombori dels primers nens que anaven sortint i aprofitant dos minutets per córrer i jugar a la porta de l'escola he sentit, de lluny, la veu del que devia ser una mare:

-¡Como te mojes no entras en el coche!

I jo he pensat, doncs no entenc perquè el vens a buscar en cotxe en un dia de pluja com avui, perquè el que em semblava més impossible de tot era que el nen no es mullés "con la que está cayendo"...

Ho he entès tot quan el nen ha contestat, també de lluny:

-¿Has venido con el coche nuevo?

Regles de joc

M'ha costat molt, de fet, encara ho estic acabant de processar, perquè el concepte "fora de joc", no puc negar que se'm ressisteix, però gairebé ho he entès.

La qüestió és que, ara que crec que tinc entès aquest concepte tan bàsic de l'esport rei, no se m'acut res més que apuntar-me "voluntàriament" a un torneig de futbolin...sóc així d'intrèpida...

Doncs bé, el que jo pensava que era la cosa més simple; agafes els mànecs dels teus jugadors i apa, endavant, endarrera o girar segons convingui...doncs no!! no va així, resulta que hi ha unes normes (segons la regió/província/hemisferi...). I ahir, teníem dues postures, els que deien que els jugadors no podien parar i passar-se la pilota (ni que fos futbol...), i els que defensaven que si que podien...ah, i jo, que no hi va haver manera que pogués entendre com s'ho farien uns ninos de fusta, tots en la mateixa posició; cames obertes, un braç endavant i un endarrera collats a una barra de ferro podrien fer per parar i passar-se la pilota...

I encara hi dono voltes...

Algunos anuncios que me gustaría ver...

Un hombre confiando en el rosa...

Una mujer que se muera de la risa cuando alguien le dice que sus pestañas se van a millonizar...

Otra mujer que le diga al cámara:

-El anuncio, ¿no es de las zapatillas?, pues deja de enfocarme el culo!!!

Un amo de casa pillado por sorpresa en casa enumerando, entre soplidos, todos los productos de limpieza que utiliza cada día en casa.

Al niño del anuncio de paté La Piara explicándole a su madre durante la cena que, valora mucho que no se la juegue con su bocadillo, pero...no se puede comparar con el huevo Kinder que le ha llevado su padre al recogerlo...

Y, a todo esto, la de las pestañas, que aún se está revolcando por el suelo...

Classe d'Història a peu de carrer...

Dilluns passat, al matí, vaig anar a veure el meu pare i al marxar, com que estava al mig de Canovelles, vaig anar a treure diners a un caixer. Després, vaig aprofitar per comprar el diari a una papereria/quiosc que hi ha davant.

Aprofitant que no tenia pressa, i que tinc temps lliure, vaig estar mirant revistes de jardineria i també en vaig agafar una. Mentre jo anava mirant, anava sentint, sense escoltar, la mestressa de la papereria parlant amb una senyora i el marit, despatxant un senyor.

Quan ja tenia el que volia, em vaig acostar cap al mostrador per pagar i la mestressa, va mirar el que portava i em va dir quant era...mentre jo treia els diners, la senyora que abans parlava amb la mestressa, li va dir al marit:

-He quedat parada, el teu fill té 35 anys. Va néixer quan va morir Franco, el 20 de novembre...

La mestressa que la sent, contesta:

-Quasi, el meu fill va néixer el 30, i Franco va morir l'1...

Se'm debia notar la sorpresa a la cara...a dia d'avui, hi ha algú que no tingui clar quina data és el 20N???

I com que se'm debia notar, el marit es va afanyar a explicar-m'ho:

-Si, si... el Franco va morir el dia 1, però com que era un temps molt complicat, tenien molta por a un cop d'estat...el van embalsamar per aguantar a donar la notícia amb el màxim de caps lligats. I van dir que estava molt malament, entubat...perquè la gent ho anés assimilant.

I afegia:

-Entubat, entubat...estava embalsamat...

L'home ho sabia de gairebé primera mà, perquè em va explicar que ell en aquella època treballava en un diari i aquell dia (el dia 1), algú va adelantar la notícia i ja tenien la tirada de diaris de la tarda impresa amb la notícia; FRANCO HA MUERTO, i que, quan estaven a punt de sortir a repartir, va arribar la guàrdia civil i no van deixar sortir ningú i els ho van fer cremar tot...
Tot això m'ho anava explicant, mentre jo, l'única cosa que era capaç de dir-li, de tant en tant era; m'ho diu en sèrio?? (sense poder tancar la boca) i ell, m'anava dient que si, al temps que m'anava fent cops al braç amb la mà...com per fer-se entendre millor.

Al final, va afegir:

-Per culpa seva, em vaig trencar la cama (mort i tot donava pel sac...vaig pensar)

Es veu que, com que van haver de repetir la tirada de nou, van haver de córrer i amb els dies que feia, fred, gel..va relliscar al carrer i se la va trencar...(pobre, i el seu fill a punt de néixer...). També em va dir que va intentar quedar-se amb un diari d'aquells, però va ser impossible perquè la guàrdia civil els apuntava a tots mentre ho cremaven tot...

Vaig agafar el canvi, vaig intentar col·locar tot el que havia sentit al meu cap i em vaig acomiadar donant les gràcies per aquella xerrada.

Pel camí, no podia parar de donar voltes a tot el que m'havien explicat...em sentia com si tingués un súper secret... No sé si serà veritat, només sé que m'ho vaig passar molt bé aquella estona. Un dia d'aquests, tornaré, i tornaré a treure el tema...vull saber més...