Avui és un dia important...

Avui és un dia important.
La Núria i jo deixem de fumar. Si, ho hem decidit. I, com que sé que la Núria ho portarà molt bé perquè és una dona forta i amb empenta, jo he d'intentar estar a la seva alçada.
Serà molt difícil no sortir al matí, a primera hora a -3 ºC a fer el cafè i fumar una mica, però ho he d'aconseguir. Vés a saber, potser això fa que recuperi part de la sensibilitat que des de fa setmanes dono per perduda, potser només és fred i jo estic buscant altres explicacions que no tenen sentit...
En fi, que no sé què farè per combatre el "mono", però, sobretot, per portar-ho amb tota la dignitat possible i que la Núria no ho noti...
.
.
.
I ara que ja he dit bona part de les tonteries que tenia dintre...Si us plau, que algú m'ajudi, la Núria deixa de fumar i jo pateixo per la meva integritat física (la psíquica, ja no em preocupa tant).

No era el llop...era la Caputxeta...

Quan tornava a casa, en un dels molt pocs moments del dia en que estic sola amb mi mateixa, d'una carretera petita que s'incorporava a la meva per la meva dreta, ha sortit, just davant meu, un tros de cotxe de color negre, impressionant, amb un tros d'aleró, també de color negre i també impressionant i rodes molt amples. Ho ha fet a una velocitat, i amb una agressivitat que, la veritat, m'ha fet tenir por. He hagut de frenar per no menjar-me'l literalment, i he hanat un bon tros darrera seu mantenint la distància de seguretat més dos (per si de cas). Al final, hem arribat a un semàfor, i com que estava vermell ha hagut de parar (aquí, l'Homo Conductor Agressivus, s'ha hagut de menjar l'agressivitat), i jo, he hanat frenant molt a poc a poc per donar temps al canvi a verd i no parar just a darrera seu perquè, com ja he dit, tenia por.
El semàfor s'ha posat verd i el noi del cotxe negre amb aleró negre i rodes molt amples i que conduïa amb agressivitat ha girat a l'esquerra i llavors ho he vist...al vidre de la porta del darrera portava un para-sol de la Hello Kitty!! i això si que m'ha fet por...