dilluns, de desembre 21, 2009

El Pessebre...segons la Noa


La Noa és la nostra filla, té vuit anys, i és aquesta una edat difícil, perquè entengui, com ens agradaria, que a casa no hi ha pessebre perquè ja fa temps vam deixar de ser creients. La qüestió és que no sé com s'ho ha fet, però tenim un pessebre a casa. Justet, les peces indispensables; bou, burro, mare, pare, nen, caganer pastor, ovella i un àngel...Això m'ha fet estar enfadada amb mi mateixa, per haver cedit...fins que he vist com ha muntat el pessebre:
El caganer, atrinxerat dalt del pessebre amb el nen, a primera línia, una parella; el pare putatiu amb el pastor i més enrera la mare sola, potser plorant de l'emoció de veure que s'acosta Nadal i amb una mica de sort, no li toca treballar...

divendres, de desembre 11, 2009

Notícies esportives...

Quan tornava de la feina venia sentint la ràdio, com sempre. Era l'hora de les notícies esportives, però, tot i que m'ha costat una mica, no he canviat d'emissora perquè he pensat que els esports també són importants, no serà tot la crisi, l'Obama, l'Aminetu Haidar (que per cert, he sentit aquest matí que en Moratinos aprofitarà el seu viatge a EEUU els propers dies per a tractar el tema amb la Hilary Clinton...els propers dies?? aquesta dona porta gairebé 30 dies sense menjar...). La qüestió és que he escoltat els esports i ara sé que: els pares del Gasol se separen, no només això, el Rafa Nadal està passant pel mateix tràngol (paraules textuals) i quan han començat a enumerar les amants (fins a onze han dit)d'en Tiger Woods...
Bocabadada i esmaperduda...

dijous, de desembre 03, 2009

És bo, anar a la piscina...

Estic contenta, el dia no ha començat malament. A les sis ha sonat el despertador i m'he llevat molt animada. He anat a la piscina, per no perdre el costum ni el ritme, i la veritat, és que m'ha anat molt bé. He sortit amb moltes forces i molt animada. També he de dir que he sortit, com sempre, corrent, però això és així i no es pot canviar...
El que passa és que crec que, ara si, m'estic refredant. Després de molts i molts dies de diagnòstics frustats, ara es pot confirmar, m'he refredat.
Però no és culpa d'anar a la piscina, això és bo. El David m'ho diu, i la Núria també m'ho diu. Ells no hi van, però ho saben, que és bo, i per això, perquè és tan bo, els dos m'ho recomanen i estan contents quan vaig a la piscina. I jo estic contenta si ells estan contents...
Però el dia ha anat empitjorant de mica en mica. M'he anat quedant sense veu, i no és perquè jo parli molt (de vegades, callo per escoltar la Núria), deu ser per culpa d'anar a la piscina, però és clar, he d'anar, perquè és bo.
Ara estic sense veu, i el David està content...ho veieu, com era bo?