Avui és la diada de Sant Jordi. El dia ha estat molt maco, tot i que no ha fet gaire sol.
M'han regalat un llibre a primera hora, el tenia a sobre de la taula quan he arribat a la feina. Tinc moltes ganes de començar a llegir-lo "Nunca olvides que te quiero".
Moltes gràcies, Núria!!!
Després, quan he posat en marxa l'ordinador, m'he trobat que m'han enviat una rosa, la rosa més maca del món.
Moltes gràcies Cèlia!!!
He berenat amb el David, he parlat amb el Juan Antonio, que feia temps que no ho havia fet...
Ah, i entre unes coses i altres, he fet mig pacte per una celebració...però això, ja es veurà...perquè no està firmat...
divendres, d’abril 23, 2010
dijous, d’abril 22, 2010
Qui necessita un pelapipesautomàtic???
He arribat a casa impacient, no podia esperar per veure què era el que havia comprat el David que tanta falta ens feia. Perquè encara que jo no ho sabia, ens feia molta, però molta falta. M'ha donat el titular per telèfon però no m'ho ha volgut dir...debia ser per donar-li molta més emoció...
La qüestió és que com que jo sóc tan espavilada, i, tenint en compte que demà és Sant Jordi (les asociacions d'idees no s'haurien d'haver inventat mai), doncs he començat a deixar volar la imaginació pensant que hauria comprat unes roses diferents-rares-especials aprofitant el dia...O, potser hauria comprat tantes roses com diades de Sant Jordi portem junts (sort que no ho ha fet, s'hauria endeutat per la resta de la seva vida...), o, potser tantes com anys té la nostra filla...en fi, tonteries mil.
Finalment, he arribat a casa, el moment, ha estat memorable...me l'he trobat desembolicant un aparell elèctric (de la mida d'un lladre, d'un adaptador...) i no m'he n'he pogut estar:
-On és?? Què és el que has comprat???
I m'ha contestat amb l'endoll a la mà (emocionat):
-És això!!
...
-David, què és això??
I m'ha contestat (encara més emocionat):
-Un PLC!!! Amb això distribuirem el senyal de la xarxa local per per la xarxa elèctrica de la casa... (sóc incapaç de repetir les seves paraules, però la cosa va per aqui).
És clar, amb el munt de metres que tenim a casa, com es pot entendre la vida sense un PLC???
Ara si que crec que ja puc dir que a casa tenim de tot...i, per descomptat, en aquest tot estic inclosa jo...
La qüestió és que com que jo sóc tan espavilada, i, tenint en compte que demà és Sant Jordi (les asociacions d'idees no s'haurien d'haver inventat mai), doncs he començat a deixar volar la imaginació pensant que hauria comprat unes roses diferents-rares-especials aprofitant el dia...O, potser hauria comprat tantes roses com diades de Sant Jordi portem junts (sort que no ho ha fet, s'hauria endeutat per la resta de la seva vida...), o, potser tantes com anys té la nostra filla...en fi, tonteries mil.
Finalment, he arribat a casa, el moment, ha estat memorable...me l'he trobat desembolicant un aparell elèctric (de la mida d'un lladre, d'un adaptador...) i no m'he n'he pogut estar:
-On és?? Què és el que has comprat???
I m'ha contestat amb l'endoll a la mà (emocionat):
-És això!!
...
-David, què és això??
I m'ha contestat (encara més emocionat):
-Un PLC!!! Amb això distribuirem el senyal de la xarxa local per per la xarxa elèctrica de la casa... (sóc incapaç de repetir les seves paraules, però la cosa va per aqui).
És clar, amb el munt de metres que tenim a casa, com es pot entendre la vida sense un PLC???
Ara si que crec que ja puc dir que a casa tenim de tot...i, per descomptat, en aquest tot estic inclosa jo...
dimarts, d’abril 06, 2010
S'ha de fer dissabte...
S'han de netejar els vidres, l'hivern ha estat molt llarg i molt dur i cal que el sol torni a entrar sense obstacles.
S'ha de treure la pols dels mobles...potser a sota recuperarem algun que valgui la pena i després, potser val la pena canviar algun de lloc.
Les teranyines, també s'han de treure. No fan mal, però tampoc fan maco. Fora teranyines.
Les finestres, s'han d'obrir totes perquè es pugui renovar tot l'aire.
Finestres obertes.
Música, que soni per tot arreu.
I flors, moltes i també per tot arreu i cada dia. Que no faltin les flors.
S'ha de treure la pols dels mobles...potser a sota recuperarem algun que valgui la pena i després, potser val la pena canviar algun de lloc.
Les teranyines, també s'han de treure. No fan mal, però tampoc fan maco. Fora teranyines.
Les finestres, s'han d'obrir totes perquè es pugui renovar tot l'aire.
Finestres obertes.
Música, que soni per tot arreu.
I flors, moltes i també per tot arreu i cada dia. Que no faltin les flors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)