Acabàvem de fer un cafè quan de cop, la Núria m'ha demanat si la podia acostar un moment a casa seva (està a uns 5 minuts). Res greu, només que el seu marit havia marxat de viatge i, quan va arribar al seu destí, la va trucar per dir que el viatge bé, com sempre, i entre moltes altres coses, espero, li va dir que s'havia portat les claus del cotxe...un detall sense importància...
Total, que vam deixar el lloc de treball organitzat perquè la nostra falta fos el més lleu possible, tampoc havia de ser molta estona, i vam marxar.
Només sortir de la finca, quan faig un canvi de sentit, un home gran que portava darrera, em va dir (fent gestos amb el braç): "la ca'liao", que jo crec (pel seu gest afable) que devia ser l'abreviatura de "laquehasliadobonita-mujerteníasqueser..."
Jo només el vaig saludar, no m'agrada enfadar-me amb la gent gran, a més, també em quedava el dubte, potser m'havia dit alguna cosa bonica i no el vaig entendre...
La Núria que, per si no ho havia dit, és la millor companya del món (sobretot quan fa de copilot), va començar a riure i no va parar en tot el camí...i jo, mentre intentava tranquilitzar-la (perquè segur que reia pels nervis, no de que un amable senyor gran em digués la ca'liao), no em podia treure del cap la Thelma i la Louise, però estava tranquila, de camí a casa de la Núria no hi ha cap barranc...
Un altre dia, potser explico quan vam anar juntes a una fira a Santa Susanna, sort que també la portava a ella de copilot, que si no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada