Avui m'han trucat de la Caixa on, fins el mes passat, tenia la nòmina. Em pensava que era per preguntar-me per què l'havia canviat i intentar que la tornés a passar a ells, però no, "el noi" només volia informar-me a mi (porque yo me lo merezco) que tenien un súper producte fascinant relacionat amb l'oci, i sí, dic que m'ho volia fer saber, no m'ho ha intentat vendre en cap moment.
El noi: Sra. Mateos, para garantizar la seguridad, legalidad...vamos a grabar esta conversación, ¿está de acuerdo?
Sra. Mateos: Por supuesto, faltaría más, no hay problema.
El noi: Usted tiene la nómina con nosotros, ¿verdad, Sra. Mateos?
Ups,
Sra. Mateos: No, ya no...
El noi: ¿Ya no la tiene con nosotros?
Sra. Mateos: No, ya no tengo nómina. (això, reconec que no ha estat bé del tot, però ho he fet, per entrenar-me, que tard o d'hora ho hauré de dir de debò...)
Aquí, l'he deixat una mica tocat...pobret...
El noi: Sra Mateos, ¿puedo preguntarle qué le gusta hacer en su tiempo de ocio?
Sra. Mateos: Sí, claro que puedes, faltaría más...me gusta hacer poco, la verdad, tengo poco tiempo para poder no hacer nada y para estar en casa...
El noi: La Entidad....le informa de los servicios.......¿le gusta salir a cenar con amigos, Sra. Mateos?
Sra. Mateos: Pues claro, pero también me gusta mucho que vengan a casa, ya te he dejado caer antes, y lo tienes grabado, que me gusta más estar en casa que salir...
El noi: Bueno Sra. Mateos, también está bien eso...(el noi, súper amable)
I ha continuat durant una estona llegint-me els serveis i avantatges del súper producte fascinant...
.
.
.
El noi:...¿está de acuerdo Sra. Mateos?
Sra. Mateos: Pues claro que estoy de acuerdo, pero ya que me has dicho que estabas grabando la conversación, te estaría muy agradecida si me enviases una copia para que la escuche con tiempo y más despacio que, para mí, lees un poco rápido...
No sé per què li ha fet gràcia, jo ho he dit en sèrio...
Per acabar, el noi m'ha demanat que, per confirmar que era major d'edat, li havia de dir el meu D.N.I. i la meva data de naixement. I així ho he fet, i li he dit que el mes que vé faig 39 anys i ell m'ha felicitat i m'ha dit: pues hoy es el mío, Sra. Mateos...m'ha fet una il·lusió...
En fi, que al final de la conversa m'he trobat felicitant al noi i donant-li les gràcies per trucar-me del seu anniversari, que això, no ho fa qualsevol. I s'ha acomiadat més content...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada