Qui necessita un pelapipesautomàtic???

He arribat a casa impacient, no podia esperar per veure què era el que havia comprat el David que tanta falta ens feia. Perquè encara que jo no ho sabia, ens feia molta, però molta falta. M'ha donat el titular per telèfon però no m'ho ha volgut dir...debia ser per donar-li molta més emoció...
La qüestió és que com que jo sóc tan espavilada, i, tenint en compte que demà és Sant Jordi (les asociacions d'idees no s'haurien d'haver inventat mai), doncs he començat a deixar volar la imaginació pensant que hauria comprat unes roses diferents-rares-especials aprofitant el dia...O, potser hauria comprat tantes roses com diades de Sant Jordi portem junts (sort que no ho ha fet, s'hauria endeutat per la resta de la seva vida...), o, potser tantes com anys té la nostra filla...en fi, tonteries mil.
Finalment, he arribat a casa, el moment, ha estat memorable...me l'he trobat desembolicant un aparell elèctric (de la mida d'un lladre, d'un adaptador...) i no m'he n'he pogut estar:

-On és?? Què és el que has comprat???

I m'ha contestat amb l'endoll a la mà (emocionat):

-És això!!
...
-David, què és això??

I m'ha contestat (encara més emocionat):

-Un PLC!!! Amb això distribuirem el senyal de la xarxa local per per la xarxa elèctrica de la casa... (sóc incapaç de repetir les seves paraules, però la cosa va per aqui).

És clar, amb el munt de metres que tenim a casa, com es pot entendre la vida sense un PLC???

Ara si que crec que ja puc dir que a casa tenim de tot...i, per descomptat, en aquest tot estic inclosa jo...