Iniciació..

Per fi, després de potser més d'un mes, he començat a anar a la piscina.

No ha estat fàcil, trobar l'equipament adecuat, les xancles, les ulleres, el gorro, la tovallola a conjunt amb el banyador. Però ja està, ja he engegat.

He començat amb moltes ganes...llàstima que les ganes no són directament proporcionals a les forces. Si no em concentro, qualsevol dia m'ofego... A més m'enfonso, no sóc capaç de coordinar nedar, la respiració, les ulleres que no ajusten bé i entra aigua als ulls... Si, les ulleres ajusten, fins que un dia, algú et pregunta si tu no tens problemes amb les ulleres i a partir d'aqui...no et tornen a ajustar...però no passa res, tot fos això.

El més important és que he començat, i que m'ho estic prenent prou seriosament, al menys de moment, i crec que la meva neurona ho està notant. I ho agraeix. Molt. No tant el meu entorn, que comença a estar una miqueta fart de que cada dia expliqui les meravelles d'anar a les 7 el matí a la piscina...Sobretot la meva companya, pobreta, la tinc avorrida. Però un altre dia parlaré d'ella, avui, no toca. A més, ella es mereix un capítol especial. El tindrà.

En fi, que intentaré ser constant, qui diu que amb una setmana més no recupero l'activitat total de la neurona.

Potser un altre dia explico l'habilitat que tinc per camuflar-me a la piscina...que no és tan fàcil nedar d'incògnit...