Més notícies esportives...

Avui, sentint la ràdio al cotxe, per variar, he sentit que hi ha un equip de primera divisió (estem parlant de coses molt serioses), al que la UEFA li ha comunicat que no podrà jugar la Lliga Europa...que tinc entès que és una cosa molt important, perquè agrada a molta gent i mou alguns diners, també...
La qüestió és que això, que com ja he dit es veu que és una cosa molt important, ha fet que tota la gent que segueix aquest equip, que és molta, s'indigni, s'enfadi i surti al carrer a protestar, perquè es veu que és una gran injustícia, a més d'un greuge gravíssim. I a mi, que no sóc gaire de futbol (ni d'esports en general), gairebé m'ha emocionat, perquè el fet que tanta gent diferent es posi d'acord...em posa la pell de gallina.

Passant per l'entrada del polígon de Granollers, he vist una noia a peu de carretera, el termòmetre del cotxe marcava 32 ºC, però tenia una cadira, un para-sol i una ampolla d'aigua. Això, també m'ha posat la pell de gallina.

Y ella es sólo una más...

Mi madre siempre ha sido muy emprendedora, valiente más bien. Nunca se ha arrugado ante nada, y motivos ha tenido. Le costó comenzar a andar, no lo hizo hasta los cinco años, pero ya se sabe, la vida a finales de la guerra, no se perfilaba precisamente fácil ni cómoda, así que entiendo que no tuviese prisa por comenzar a caminar. Pero comenzó a caminar, y, no tuvo casi tiempo de aguantarse de pie, que ya estaba corriendo y saltando y, sin darse cuenta, trabajando. Y, hasta aquí, no habría cumplido quizá los diez años.

Volviendo a la valentía, y la voluntad, que siempre la acompañan, no le costaba dedicarse a trabajar en el campo, tratar con animales; caballos, burros (éstos últimos no siempre de la familia de los caballos...), además de cuidar algún niño o persona mayor, si hacía falta, que al fin y al cabo, es lo que acostumbran a hacer las mujeres...

La cuestión es que sirve "lo mismo pa' un roto que pa' un descosío".

Y, como siempre ha sido tan "echá pa'lante", pues a una edad a la que ya se considera que una mujer no está para muchas locuras, resulta que tiene un lío...

Ya hace algún tiempo que nos lo estábamos temiendo, pero no queríamos acabar de creerlo; mi madre, ¿un lío? Pues sí, y se ha liado con un alemán, que hasta para eso es chula. Y tal es el lío, que ella está encantada con él y al final, hasta nosotros estamos empezando a tratar con él. Porque lo que está claro, es que él, no piensa dejarla...

Atac preventiu...

Des de ben petita, i d'això ja fa temps, que sento dir "va a ser peor el remedio que la enfermedad", sense gairebé ni parar-me a pensar què vol dir, es diu i ja. No cal donar-hi més voltes. Doncs, ja he entès que vol dir. I ho entenc perfectament, és més, estic farta d'entendre-ho.
Però no em queixaré, que no és bo, he de ser positiva, que ajuda més i és més divertit... I he aconseguit ser positiva...un munt de vegades.

Així que, moltes vegades em vénen ganes de passar de l'atac preventiu, però les mateixes vegades, tinc la gran sort que hi ha algú que em recorda que l'atac preventiu és bo, i que no l'he de deixar, i m'ajuda a continuar sent positiva...