Avui m'han trucat de la Caixa on, fins el mes passat, tenia la nòmina. Em pensava que era per preguntar-me per què l'havia canviat i intentar que la tornés a passar a ells, però no, "el noi" només volia informar-me a mi (porque yo me lo merezco) que tenien un súper producte fascinant relacionat amb l'oci, i sí, dic que m'ho volia fer saber, no m'ho ha intentat vendre en cap moment.
El noi: Sra. Mateos, para garantizar la seguridad, legalidad...vamos a grabar esta conversación, ¿está de acuerdo?
Sra. Mateos: Por supuesto, faltaría más, no hay problema.
El noi: Usted tiene la nómina con nosotros, ¿verdad, Sra. Mateos?
Ups,
Sra. Mateos: No, ya no...
El noi: ¿Ya no la tiene con nosotros?
Sra. Mateos: No, ya no tengo nómina. (això, reconec que no ha estat bé del tot, però ho he fet, per entrenar-me, que tard o d'hora ho hauré de dir de debò...)
Aquí, l'he deixat una mica tocat...pobret...
El noi: Sra Mateos, ¿puedo preguntarle qué le gusta hacer en su tiempo de ocio?
Sra. Mateos: Sí, claro que puedes, faltaría más...me gusta hacer poco, la verdad, tengo poco tiempo para poder no hacer nada y para estar en casa...
El noi: La Entidad....le informa de los servicios.......¿le gusta salir a cenar con amigos, Sra. Mateos?
Sra. Mateos: Pues claro, pero también me gusta mucho que vengan a casa, ya te he dejado caer antes, y lo tienes grabado, que me gusta más estar en casa que salir...
El noi: Bueno Sra. Mateos, también está bien eso...(el noi, súper amable)
I ha continuat durant una estona llegint-me els serveis i avantatges del súper producte fascinant...
.
.
.
El noi:...¿está de acuerdo Sra. Mateos?
Sra. Mateos: Pues claro que estoy de acuerdo, pero ya que me has dicho que estabas grabando la conversación, te estaría muy agradecida si me enviases una copia para que la escuche con tiempo y más despacio que, para mí, lees un poco rápido...
No sé per què li ha fet gràcia, jo ho he dit en sèrio...
Per acabar, el noi m'ha demanat que, per confirmar que era major d'edat, li havia de dir el meu D.N.I. i la meva data de naixement. I així ho he fet, i li he dit que el mes que vé faig 39 anys i ell m'ha felicitat i m'ha dit: pues hoy es el mío, Sra. Mateos...m'ha fet una il·lusió...
En fi, que al final de la conversa m'he trobat felicitant al noi i donant-li les gràcies per trucar-me del seu anniversari, que això, no ho fa qualsevol. I s'ha acomiadat més content...
dimarts, de maig 25, 2010
dijous, de maig 20, 2010
Petons
Quin és el millor?
El que es roba...
El que es dóna...
El que s'espera, o el que no s'espera...
El que s'espera, però no arriba...
El que arriba, encara que sigui tard...
El que somies...
El que et desperta...
El que acompanya una abraçada...
El que es fa a una distància tan petita que no passa l'aire, però suficient perquè els llavis no es toquin...
Quin us agrada més? Mentre decidiu, vaig a prendre una Coca-cola... a morro, és clar.
El que es roba...
El que es dóna...
El que s'espera, o el que no s'espera...
El que s'espera, però no arriba...
El que arriba, encara que sigui tard...
El que somies...
El que et desperta...
El que acompanya una abraçada...
El que es fa a una distància tan petita que no passa l'aire, però suficient perquè els llavis no es toquin...
Quin us agrada més? Mentre decidiu, vaig a prendre una Coca-cola... a morro, és clar.
diumenge, de maig 16, 2010
De debò que ho he intentat...
Ja han passat uns dies, crec que temps més que suficient per poder arribar a entendre el funcionament i, sobretot, els seus avantatges...que deuen ser molts, segur.
Ho he intentat, de debò, he posat tot de la meva part, interès, he preguntat quan no ho tenia clar; David, si us plau, m'ho pots tornar a explicar? és que no m'acaba de quedar clar...que no vol dir que no sigui útil. I el David, que és un sant, m 'ho torna a explicar amb molta paciència, i jo, mentre m'ho explica, l'escolto amb tota l'atenció, però...es veu que no acabo de retenir el concepte bàsic...
El meravellós PLC, continua endollat a la paret amb les seves llumetes de color blau, més mono ell.
I jo, a hores d'ara, no he notat cap canvi significatiu a la meva vida, o si, però dubto que el PLC en sigui el reponsable.
En fi, que definitivament, em rendeixo, ho deixo per impossible, no ho entendré mai, així que, a partir d'ara, penso dedicar la meva atenció, només a entendre coses normals i fàcils, sense complicacions.
A partir de demà, em penso posar amb un tema que sempre m'ha cridat l'atenció: El fora de joc. No pot ser tan complicat...
Ho he intentat, de debò, he posat tot de la meva part, interès, he preguntat quan no ho tenia clar; David, si us plau, m'ho pots tornar a explicar? és que no m'acaba de quedar clar...que no vol dir que no sigui útil. I el David, que és un sant, m 'ho torna a explicar amb molta paciència, i jo, mentre m'ho explica, l'escolto amb tota l'atenció, però...es veu que no acabo de retenir el concepte bàsic...
El meravellós PLC, continua endollat a la paret amb les seves llumetes de color blau, més mono ell.
I jo, a hores d'ara, no he notat cap canvi significatiu a la meva vida, o si, però dubto que el PLC en sigui el reponsable.
En fi, que definitivament, em rendeixo, ho deixo per impossible, no ho entendré mai, així que, a partir d'ara, penso dedicar la meva atenció, només a entendre coses normals i fàcils, sense complicacions.
A partir de demà, em penso posar amb un tema que sempre m'ha cridat l'atenció: El fora de joc. No pot ser tan complicat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)